El sòl pèlvic és un conjunt de músculs, lligaments i teixits connectius que se situen a la part inferior de la pelvis, formant una mena de “hamaca” que sosté òrgans fonamentals com la bufeta, l’úter (en la dona), la vagina, la pròstata (en l’home) i el recte. Tot i que moltes vegades passa desapercebut, la seva funció és essencial per al funcionament correcte del cos i per a la nostra qualitat de vida.
Entre les seves funcions principals hi ha el suport dels òrgans pèlvics, el control de la continència urinària i fecal, l’estabilitat de la zona lumbopèlvica i la participació en la funció sexual. Quan aquests músculs estan forts i coordinats, permeten orinar, evacuar o mantenir relacions sexuals amb normalitat. Tot i això, quan es debiliten o es lesionen, poden aparèixer diferents problemes.
Les patologies del sòl pèlvic són més freqüents del que es creu. Una de les més comunes és la incontinència urinària, que consisteix en la pèrdua involuntària d’orina, especialment en tossir, riure, saltar o fer esforços. També es pot presentar incontinència fecal o de gasos. Una altra alteració habitual és el prolapse d’òrgans pèlvics, que passa quan la bufeta, l’úter o el recte descendeixen a causa de la manca de suport muscular, generant sensació de pes, pressió o embalum vaginal.
A més, poden aparèixer dolors pèlvics crònics, disfuncions sexuals (com dolor durant les relacions o dificultat per assolir l’orgasme) o problemes per buidar correctament la bufeta o l’intestí. Aquestes afeccions no només afecten físicament, sinó també emocionalment i socialment.
Les causes són variades. L’embaràs i el part vaginal són factors de risc importants a causa de l’estirament i el possible dany muscular. També hi influeixen la menopausa i els canvis hormonals, l’envelliment, el sobrepès, el restrenyiment crònic, la tos persistent, els esports d’alt impacte o els esforços repetits. Fins i tot cirurgies pèlviques o males postures poden debilitar aquesta zona.
Afortunadament, moltes d’aquestes patologies es poden prevenir o tractar amb fisioteràpia especialitzada, exercicis d’enfortiment (com els exercicis de Kegel), hàbits saludables i atenció professional primerenca. Tenir cura del sòl pèlvic és invertir en benestar, autonomia i qualitat de vida i autoestima.